Català i Literatura
PAU 2026
📍 Tarragona · Fase General · Apunts esquema

Estructura PAU Català 2026

Durada: 1h 30 min · Nota màxima: 10 punts · Ortografia: es penalitzen faltes fins a –1 punt
# Part Contingut Punts % nota
PART 1 Comprensió lectora Preguntes objectives + subjectives sobre el text 2 pts
20%
PART 2 Estudi del fet literari Fragment literari + preguntes sobre context, gènere, figures, moviment 2 pts
20%
PART 3 Reflexió lingüística Gramàtica, morfologia, sintaxi, lèxic + opcionals 3 pts
30%
PART 4 Expressió escrita Redacció text formal argumentatiu/expositiu (2 pts) + manipulació textual (1 pt) 3 pts
30%

Comprensió Lectora 2 pts

Tipus de preguntes

  • Resposta curta / verdader-fals / intrusos
  • Identificació tema principal i secundari
  • Intenció comunicativa de l'autor
  • Estructura del text (introducció, nus, conclusió)
  • Reconeixement tipus textual i gènere

Claus per respondre bé

  • Llegeix el text 2 cops abans de respondre
  • Subratlla idees principals de cada paràgraf
  • Identifica: qui parla, a qui, per a què
  • Fixa't en el títol, subtítols, connectors
  • Cita sempre el text a les respostes obertes

Tipologia textual — Resum ràpid

TipusFuncióCaracterístiques clau
NarratiuExplicar fets/accionsNarrador, personatges, temps cronològic, verbs d'acció
DescriptiuPintar realitatAdjectius, comparacions, temps present/imperfet
ExpositiuInformar/explicarObjectivitat, definicions, connectors d'addició
ArgumentatiuConvèncerTesi, arguments, contraarguments, connectors causals
InstructiuGuiar accionsImperatiu, infinitius, numeració, ordre seqüencial

Estudi del Fet Literari 2 pts

Es dona un fragment literari i cal situar-lo en context, identificar trets del moviment, gènere, figures retòriques i relacionar-lo amb el període literari. Cobreix des del darrer quart s. XIX fins al s. XXI.
PeriodeMovimentTrets clauAutors principals
1870–1900 Renaixença Recuperació llengua, romanticisme tardà, poesia patriòtica Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller
1900–1936 Modernisme Ruptura, subjectivisme, simbolisme, prosa psicològica Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Víctor Català
1906–1936 Noucentisme Classicisme, ordre, normativització (Fabra), civisme Josep Carner, Guerau de Liost, Eugeni d'Ors
1920–1936 Avantguardes Surrealisme, experimentació, trencament formes J.V. Foix, Salvador Dalí (textos), Joan Salvat-Papasseit
1936–1959 Postguerra Exili, repressió, resistència, realisme social, poesia clandestina Pere Quart, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda
1960–1980 Realisme crític / Nova Narrativa Compromís social, experimentació formal, influència francesa Joan Sales, Pere Calders, Baltasar Porcel, Terenci Moix
1980–actualitat Literatura contemporània Normalització, pluralitat de gèneres, literatura de mercat Carme Riera, Jaume Cabré, Quim Monzó, Maria Barbal

Gèneres literaris

  • Narrativa: novel·la, conte, relat breu, epopeia
  • Poesia: lírica, poema en prosa, sonet, oda, elegia
  • Teatre: tragèdia, comèdia, drama, sarsuela
  • Assaig: crític, filosòfic, periodístic

Elements narratius

  • Narrador: omniscient / 1a persona / testimoni
  • Focalització: interna / externa / zero
  • Temps: lineal / in medias res / flashback
  • Espai: real / simbòlic / fantàstic
  • Personatges: rodons / plans / protagonistes / secundaris

Reflexió Lingüística 3 pts

Morfologia

Formació de paraules

  • Derivació: prefix + arrel + sufix
  • Composició: 2 lexemes units
  • Parasíntesi: prefix + arrel + sufix simultanis
  • Acronímia: sigles llegides com a paraula
  • Manlleu: paraula d'altra llengua
prefixossufixoslexemes
Sintaxi

Anàlisi oracional

  • SN (subjecte): nucli + determinant + CN
  • SV (predicat): verb + complements
  • CD, CI, CC, CRV, CP, Atrib
  • Orac. subordinades: subs. / adj. / adv.
  • Coordinades: copul., advers., disj., expl.
sintagmapredicatsubordinació
Lèxic i semàntica

Relacions semàntiques

  • Sinonímia: mateix significat
  • Antonímia: significat oposat
  • Polisèmia: un mot, diversos significats
  • Homonímia: forma igual, origen diferent
  • Hiperonímia / Hiponímia: genèric / específic
  • Camp semàntic: paraules d'un àmbit

Pronoms febles — Taula resum

PronomFuncióExemple
el, la, els, lesCD (3a persona)La veig cada dia
li, els/losCI (3a persona)Li dono el llibre
em, et, es, ens, usCD/CI/reflexiuEm renta les mans
enCD partitiu, CN, CCL origenEn tinc tres
hiCI (3a pl.), CRV, CC llocHi penso molt
hoCD neutre, atributHo sé

Sociolingüística

  • Diglòssia: ús de dues llengües per una comunitat amb funcions separades
  • Bilingüisme: domini de dues llengües
  • Registre: formal / col·loquial / vulgar
  • Varietat social (sociolecte): jerga, argot
  • Norma culta / Estàndard: modalitat de prestigi
  • Interferència: influència d'una llengua sobre l'altra

Connectors textuals

  • Addició: a més, també, a banda, igualment
  • Oposició: però, tanmateix, malgrat, si bé
  • Causa: perquè, ja que, atès que, car
  • Conseqüència: per tant, doncs, consegüentment
  • Condició: si, sempre que, a condició que
  • Finalitat: per tal de/que, a fi de/que
  • Ordenadors: primer, en segon lloc, finalment

Expressió Escrita 3 pts

2 punts

Redacció text formal

  • Tipus: text argumentatiu o expositiu formal
  • Tema relacionat amb el text o el currículum
  • Extensió aprox. 150–200 paraules
  • Estructura: introducció → desenvolupament → conclusió
  • Registre formal, vocabulari precís, sense col·loquialismes
1 punt

Manipulació textual

  • Reduir o ampliar un text
  • Canviar la intenció de l'autor
  • Reformular en un registre diferent
  • Canviar temps verbals
  • Transformar el mode discursiu (directe ↔ indirecte)

Estructura text argumentatiu — Guia ràpida

PartContingutConnectors típics
IntroduccióPresentar el tema + TESI (opinió principal)Avui en dia, Cal dir que, El tema de…
Arg. 1Primer argument de suport + exemple/dadesEn primer lloc, D'una banda, Per exemple
Arg. 2Segon argument de suport + exemple/dadesA més a més, D'altra banda, Així mateix
Contraarg.Argument contrari + refutacióTot i que, Si bé és cert que, Malgrat
ConclusióReformular la tesi + tancar el textEn conclusió, Per tot això, En definitiva

Obres i Autors Clau per Períodes

S. XIX · Renaixença
L'Atlàntida (1877)
Jacint Verdaguer · Poema èpic
Epopeia en vers sobre la llegenda atlàntica. Culmen de la Renaixença. Llengua elevada i mitologia clàssica.
poema èpicRenaixençamite
Mar i cel (1888)
Àngel Guimerà · Drama romàntic
Drama en vers sobre amor impossible. Teatre de la Renaixença, personatges romàntics i conflicte social.
teatreromanticismeconflicte
La papallona (1882)
Narcís Oller · Novel·la realista
Primera novel·la realista catalana. Influència del naturalisme francès. Retrat de la burgesia barcelonina.
novel·larealismenaturalisme
1900–1936 · Modernisme i Noucentisme
Cant Espiritual (1910)
Joan Maragall · Modernisme
Poema filosòfic sobre la bellesa del món i la mort. Vitalisme modernista. Vers lliure, emoció autèntica.
poesiamodernismepanteisme
Solitud (1905)
Víctor Català (Caterina Albert)
Novel·la realista-naturalista. Protagonista femenina aïllada a la muntanya. Psicologia, naturalesa i violència.
novel·lanaturalismedona
L'Amic de les arts (Noucentisme)
Josep Carner · "el Príncep dels poetes"
Poesia culta, irònica, refinada. Defensa del classicisme. Normativització poètica. Influència de Fabra.
poesianoucentismeironia
Glosari (1906–1920)
Eugeni d'Ors · Assaig noucentista
Articles periodístics filosòfics. Concepte "novecentisme". Classicisme mediterrani. Prosa elegant i conceptual.
assaignoucentismeclassicisme
1936–1975 · Postguerra i exili
La plaça del Diamant (1962)
Mercè Rodoreda · Novel·la
Testimoni de la Guerra Civil des d'una dona del poble. Narrador en 1a persona, interiorisme, poetisme. Obra mestra.
novel·laguerra civildonamemòria
Incerta glòria (1956)
Joan Sales · Novel·la de guerra
Novel·la sobre la Guerra Civil. Visió crítica i moral del conflicte. Complexitat de personatges. Estil dens.
novel·laguerra civilmoral
Contes cruels / L'ombra (1955)
Pere Calders · Relat fantàstic
Contes d'humor i fantasia. Realitat i ficció es barregen. Ironia, absurd. Exili a Mèxic com a context.
contefantàsticironiaexili
1975–actualitat · Literatura contemporània
Jo confesso (2011)
Jaume Cabré · Novel·la
Fresc del mal a través dels segles. Estructura complexa, multilineal. Molt valorada internacionalment. Confessió i culpa.
novel·lamemòriamalmodernitat
Pedra de tartera (1985)
Maria Barbal · Novel·la curta
Veu femenina del Pallars. Guerra Civil i repressió franquista. Narració senzilla i poètica. Memòria rural.
novel·laguerramemòriaPirineus
El millor dels mons (2001)
Quim Monzó · Contes
Ironia i humor negre. Crítica social contemporània. Prosa àgil i minimalista. Referent del conte català modern.
conteironiahumor negre

Varietats Dialectals del Català

GrupDialecteTerritoriTrets fonètics clauTrets morfològics
Oriental Central Catalunya central, Barcelona Reducció vocal àtona a/e → ə (neutra); o → u àtona Base de l'estàndard
Balear Mallorca, Menorca, Eivissa Manté /a/ i /ə/ distintes; articles es/sa Articles es, sa, ses, ets; verb ser: som, ets, és
Rossellonès Catalunya Nord (França) Diferent entonació, influència francesa Arcaismes; fortes influències del francès
Occidental Nord-occidental Lleida, Aragó catalanoparlant Distingeix /a/ i /e/ àtones; /o/ → /o/ 1a pers. sing. pres. sense -o (jo cant); imp. cantava
Valencià País Valencià Distinció /a/ i /e/ àtones; /o/ conservada Article el/la; 1a pers. jo cante; imperatius ves, vine
Alguerès L'Alguer (Sardenya) Influència italiana i sarda molt notable Molt arcaitzant; article lo/la

Registres lingüístics

  • Formal: administratiu, científic, literari, acadèmic
  • Estàndard: escrit normatiu, comunicació general
  • Col·loquial: familiar, informal, oral
  • Vulgar/Argot: marginal, jerga juvenil, professional

Interferències lingüístiques

  • Castellanisme: paraula/estructura del castellà
  • Calc: traducció literal d'una expressió forana
  • Barbarisme: forma incorrecta per influència externa
  • Neologisme: paraula nova incorporada a la llengua
  • Arcaisme: paraula o forma antiga en desús

Figures Retòriques Essencials

De dicció (so i forma)

FiguraDefinicióExemple
Al·literacióRepetició de sons consonàntics"Cinc cèntims costa"
OnomatopeiaSo imita el significatxiulet, brunzit
AnàforaRepetició paraula al principi vers/oració"Vull… Vull…"
EpíforRepetició al final"…és meu. …és meu."
PolisíndetonExcés de conjuncionsi plorava i cridava i fugia
AsíndetonSupressió de conjuncionsva venir, va veure, va vèncer

De pensament (significat)

FiguraDefinicióExemple
MetàforaIdentificació A = B (sense "com")"Els seus ulls eren estels"
ComparacióSemblança A com B"Blanc com la neu"
PersonificacióAtribuir qualitats humanes a objectes"El vent gemegava"
HipèrboleExageració expressiva"T'he dit mil vegades"
IroniaDir el contrari del que es pensa"Quin temps tan bo!" (plou)
AntítesiContraposició d'idees oposades"amor i odi, vida i mort"
SinestèsiaMescla de sensacions"so daurat, sabor fosc"
MetonímiaSubstituir per contigüitat"Beu un got" (el contingut)
SímbolsObjecte = concepte abstractela rosa = amor; nit = mort

Mètrica i versificació

TermeDefinicióNotes
Sil·laba mètricaComptar síl·labes del versSinalefa: unió vocal final + inicial
Vers agutAcabat en paraula aguda+1 a la compta de síl·labes
Vers esdrúixolAcabat en paraula esdrúixola–1 a la compta de síl·labes
Rima consonantCoincideix vocal tònica + consonants finalsExemple: cor / amor
Rima assonantCoincideix sols les vocalsExemple: vida / estima
Sonet14 versos: 2 quartets + 2 tercetsForma clàssica del Renaixement
Vers lliureSense mètrica ni rima fixesModernisme i avantguardes

Llista de repàs ràpid

✅ Llengua

  • Pronoms febles (posició i combinació)
  • Verbs irregulars (ser/estar, tenir, fer, anar…)
  • Preposicions per/per a; amb/sense
  • Accentuació i dièresi (normes bàsiques)
  • Apòstrof i contracció (de+el, per+el)
  • Connectors i organitzadors textuals
  • Registres i adequació textual
  • Interferències i barbarismes freqüents

✅ Literatura

  • Cronologia moviments (Renaixença → avui)
  • Autors i obres representatius de cada època
  • Característiques bàsiques de cada moviment
  • Figures retòriques + exemples propis
  • Gèneres literaris i subgèneres
  • Elements de la narració (narrador, focalització)
  • Mètrica: sil·labeig, rima, sonet
  • Context social i polític de cada època